Instal·lacions, performances i recorreguts sensitius

Cartas sense destí és un joc poètic que succeeix en una casa de paper en la qual una fulla, sense pes aparent, a l’unir-se a una altra és sostre, paret, finestres i porta. Ens veiem de sobte dins d’una geografia del somni i la fragilitat. El paper és un espai, una matèria, un cos que en ser tocat per la tinta es transforma perquè arrela la memòria en allò concret, en històries, en espais, gestos, imatges i objectes. Ens servirem del brodat per a realitzar el joc i el somni, utilitzant les agulles en comptes del bolígraf i el fil en comptes de la tinta.

Quan escrivim una carta estem deixant empremta perquè plasmem en aquesta un present que, en un parpelleig, esdevindrà passat i amb el pas dels anys, memòria.

Hi ha dies en els que escrivim cartes sense destí, sense destinatari, que dormen en un sospir i moren en obrir els ulls.

Què escriure en una carta que mai serà entregada?